dijous, 6 de desembre de 2018

COSES QUE TOQUEN EL COR ....... l'Institut Maria de Bell-lloc

La notícia que avui vull compartir amb vosaltres és d’aquelles que crec que haurien d’obrir els noticiaris de tot el país. És una bona notícia. Una notícia que fa referència al poder de la gent. 
La gent tenim el poder de canviar les coses. Tenim el poder d’ajudar. El poder de construir un món més just i solidari. Només ens ho hem de creure i voler que passi malgrat tots aquells que ens diuen que no pot ser, que les coses no canvien, i que no hi ha res a fer.
El cas és que els alumnes de l’Institut Maria de Bell-lloc ens han donat una lliçó d’empatia, solidaritat i d’amor. 
Amor, estima ..... paraules que tan poc diem i tan importants que són..

Els nois i noies d’aquest institut tenen una companya amb la condició (em nego a parlar de malaltia) de Stargardt. Van realitzar una activitat recaptatòria pel viatge de fi de curs, els hi van sobrar uns diners que van decidir entre tots i totes de donar a una organització benèfica. Van escollir la nostra. Ens han fet una donació de 1.300 euros per avançar en la recerca de les malalties oculars rares (camp força oblidat en el nostre país) i a impulsar la creació d’un centre de referència amb presència a les xarxes europees.
El cas és que no tinc paraules per aquests nois i noies. Els hi fet arribar una carta que us adjunto en la que expresso la meva admiració en la seva determinació per ajudar i solidaritzar-se amb la seva companya.
Certament: tot es pot fer, tot és possible. Els alumnes d’aquest institut, així com moltes de les altres col·laboracions i ajudes que estem rebent d’arreu ens ho demostren. 

Des del cor, infinites gràcies.


          Agramunt, 5 de desembre de 2018

Estimats pares i mares i alumnes de l’Institut Maria de Bell-lloc,

em coneixen per la Margaret. Sóc mare de tres nois, el més gran amb la malaltia de Stargardt. També soc pediatra. 

No és cap secret que quan a qualsevol persona li diagnostiquen una malaltia greu, que comporta discapacitat, front la que no hi ha cap tractament i de la que ni els mateixos  experts en saben gran cosa, les emocions es desborden i la sensació de desempara i de soledat pot ser absoluta. Quan això afecta a un fill, la situació es complica i les famílies sovint es veuen abocades a una situació d’angoixa, tristesa i devastació important. 

Fets, com el que ha passat en la vostra escola, fan que no només ens sentim acompanyats, compresos i estimats per tots vosaltres, sinó que puguem creure en la possibilitat de canviar les coses i de poder construir un món millor entre tots.

Que els vostres fills i filles hagin mostrat el seu recolzament a una companya de classe diu molt, no només d’ells i elles, sinó també de vosaltres, els pares i les mares. Els fills no deixen de ser un mirall dels valors que s’han inculcat des de casa. Està clar que ho heu fet molt bé. Felicitats!

Fa uns anys vaig engegar un projecte que he anomenat PedRetina. Amb aquesta iniciativa el que cerco és la creació d’un centre de referència per a nens i nenes amb malalties oculars rares on puguin tenir una adequada atenció integral i pluridisciplinar. Això m’ha portat a elevar una proposició resolutiva al Parlament de Catalunya que es va aprovar per majoria absoluta al 2016. Col·laboro amb l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona (plataforma RareCommons), amb el seu servei d’Oftalmologia i també amb el departament de genètica de la UB. Sóc membre i assessora científica de l’Asociación EsRetina i membre també de Visión España. 

Per empènyer aquest projecte vaig crear fa dos anys un repte solidari que he anomenat StargardtGo. L’any passat vam fer la primera part del repte i aquest any estem a punt de tancar la segona. El que recollim va destinat als diferents centres de recerca i sobre tot a empènyer en la creació d’un centre de referència a Catalunya que tingui presència en les xarxes europees de referència.

Vosaltres ens heu ajudat a fer un pas més en aquest sentit.

No voldria despedir-me de vosaltres sense dedicar-vos uns versos que en una ocasió vaig escriure per a una de les millors amigues que tinc. Són pels vostres fills i filles. Són per vosaltres. I us ho remeto des del cor. La vostra generositat, la vostra empatia i la vostra estima fa que totes les famílies que vivim aquestes situacions ens sentim més forts per a continuar lluitant.

Moltes, moltes gràcies. I si mai jo puc fer res per vosaltres només cal que m’ho digueu.

Cels i estels,
camps de blat
roselles obertes.

La mateixa lluna,
la mateixa llum,
un munt és U.

Gràcies per ser-hi.
Gràcies per ser com sou.
No canvieu.
Us estimo.



Una forta abraçada!

Margaret Creus





dilluns, 19 de novembre de 2018

AQUEST MES PARLEM AMB .... DAVID FERNÁNDEZ


David Fernández Pedrós (15/11/78) és un gran amant de l’esport. Ha practicat una gran varietat d’esports diferents, tot i que actualment practica bicicleta de carretera i corre des de fa 2 anys en un equip de Utebo (Zaragoza) que s’anomena Club Ciclista Uteba Skoda Zaratecno; equip que aquest any ha quedat campió Màster d’Aragó.










1.- David, posa’ns en antecedents!
Vaig començar a fer bicicleta al voltant dels 30 anys, tot i que sempre ha estat amant dels esports.
Em vaig formar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i he participat en les seleccions de futbol de l’Urgell i de Lleida.
També he fet escalada en roca que vaig haver d’abandonar per una lesió a l’espatlla.
Em sento també molt feliç d’haver participat al campionat de Catalunya de velocitat en moto sèrie 600 cc.
I, finalment, un altre esport que practico sempre que puc és el tennis, que miro de combinar amb la pràctica de la bici que ara mateix és le meva principal activitat esportiva.
2.- Per què bicicleta?
He escollit la bicicleta perquè m’agrada la dificultat que planteja la pràctica d’aquest esport. Em permet assolir reptes personals que de vegades pressuposo inassolibles. La satisfacció que em genera aconseguir una determinada fita és el que m’empeny a continuar treballant per a millorar en aquesta activitat.
3.- I no et fa por practicar bicicleta de carretera pel tema dels accidents amb altres vehicles?
Doncs una mica sí. De riscos n’hi ha cada dia que sortim, tot i que sembla que ara els conductors estan una mica més mentalitzats a respectar la distància mínima de seguretat amb els ciclistes, que és d’un metre i mig.
4.- Creus que alguna vegada són els mateixos ciclistes els que no respecten la circulació en carretera (per exemple quan van en grup envaint tot el carril de la calçada)?
Els ciclistes poden anar en paral·lel de dos circulant en la banda dreta del carril; el problema és que moltes vegades aquesta banda del carril està bruta o impracticable i això pot suposar que en algun moment envaïm la carretera, fet que implica un risc important de seguretat.  
Hem d’aprendre a conviure ciclistes i conductors, i tots hem de respectar els indicadors de seguretat marcats. Conductors i ciclistes hem anat avançant en aquest sentit, però és evident que encara hi ha coses que es poden millorar. 
5.- Cóm vas fer cap al Club Ciclista Uteba Skoda Zaratecno?
Vaig estar dos anys en un equip de Lleida (Pardinyes), on el cert és que hi estava molt bé, però em va sorgir l’oportunitat de canviar a un altre equip i provar una experiència diferent.
Ara mateix això m’implica entrenar diàriament  (14 hores setmanals aproximadament), practicar gimnàstica  i entrenaments d’equip cada mes; tot això sota la supervisió d’un entrenador personal.
















6.- Què valores més de la pràctica d’esport ?
De l’esport en equip  valoro molt la solidaritat entre els companys  i el vincle que es crea entre tots nosaltres; ens convertim en una petita família.
Cal tenir en compte que quan formem part d’un equip, tots  anem a una per aconseguir que un determinat membre de l’equip sigui el guanyador. I això és quelcom que tots respectem. Cada un de nosaltres té una funció dins de l’equip, i tenim clar que hem de treballar en benefici del grup i no pensar en el benefici individual.
HEM DE TREBALLAR EN BENEFICI DEL GRUP I NO PENSAR EN EL BENEFICI INDIVIDUAL
D’altra banda, també em sembla important destacar el sacrifici i l’esforç que implica la pràctica de l’esport només pel plaer d’assolir uns determinats objectius personals.
7.- A quins objectius et refereixes?
Doncs en general als grans beneficis personals que pot generar la pràctica de qualsevol esport.
L’esport et permet créixer com a persona ja que s’aprèn a gestionar millor determinades emocions negatives, com seria per exemple la frustració; és a dir, un fracàs pot ser assumit de forma constructiva i obtenir-ne un aprenentatge que després pots aplicar en diferents circumstàncies de la vida. A més, comparteixes les alegries amb altres persones que lluiten pels mateixos objectius i entens que el resultat de l’esport no pot ser un aliment per l’ego. La recompensa sempre és millor quan el premi és compartit amb altres persones.
L'ESPORT PERMET A PRENDRE A GESTIONAR DETERMINADES EMOCIONS NEGATIVES, COM LA FRUSTRACIÓ
Podríem dir que, al final, un pot entendre que tot és relatiu, que no hi ha blanc o negre, i que no hi ha èxit sense fracàs. El veritablement important és gaudir del que un fa sense tenir una dependència emocional del resultat final, malgrat tot l’esforç que un hi posi.
L’objectiu bàsic és que la pràctica d’un esport ben entès implica sempre un creixement personal en el sentit més ample del terme.
8.- De totes les coses en les que has participat, de quina et sents especialment orgullós?
Sobre tot la competició en motos; vaig gaudir molt de l’experiència i va suposar un gran repte personal.  Vaig haver d’enfrontar-me a molts “no podràs”, i finalment: ho vaig fer!
9.- Has sentit parlar del repte StargardtGo? Què en penses d’aquestes iniciatives?
Sí, el conec. Fa temps que segueixo aquesta iniciativa.
Crec que és admirable que hi hagi gent que en el seu temps lliure s’impliqui desinteressadament en aquestes qüestions que suposen un benefici col·lectiu. Em semblen projectes d’una gran generositat als que cal que tots, en la mesura que ens sigui possible, recolzem.

Parlar una estona amb el David m’ha resultat molt gratificant. M’he plantejat qüestions en les que no hi havia pensat mai. M’he adonat de la gran qualitat humana de les persones que, com el David, entenen l’esport com una activitat no només lúdica sinó de compromís amb els altres. Estic d’acord: viure l’esport comporta aprendre a gestionar millor les emocions i això ens permet créixer com a persones.
Moltes gràcies David per concedir-nos aquesta entrevista!

dissabte, 20 d’octubre de 2018

ENTREVISTA AMB ...... ALMUDENA MARCOS

Avui entrevistem a Almudena Marcos (21/09/1974) una atleta d’Agramunt de l'equip StargardtGo.
A més de ser una coach fantàstica per a esportistes que comencen i una corredora de primer ordre, l’Almudena és també una gran nedadora. 


Aquests dies tot l’equip StargardtGo ens sentim molt feliços de que hagi assolit el seu darrer repte amb molt d’èxit:  ha estat campiona en la seva categoria de la X Edició Radikal Mar Brava que es va disputar a Calella de Palafrugell el passat 13 d’octubre. La distància d’aquesta cursa va ser de 3.500 metres a mar obert amb sortida de les Illes Formigues i tornada a la platja.


L’Almudena ens rep a casa seva, en un espai deliciós acompanyada de la seva filla.

1.-Almudena, des de quan practiques la natació?
De petita, cap als 5 -  6 anys, amb el Club Natació Agramunt tenint d’entrenador el Ricard Burballa. Gràcies a aquesta entitat vaig rebre una beca per anar al Centre de Natació de Lleida on hi vaig estar durant dos anys entrenant sis hores diàries. Això em va  permetre aprendre la disciplina a fons.
Posteriorment vaig deixar la natació i als 40 anys vaig tornar a entrenar. Actualment faig dos entrenaments per  setmana a la piscina coberta de Cervera i continuo aprenent de forma autodidacta.
Fa un any vaig decidir llençar-me al mar i començar a participar en travesses en aigües obertes.
2.-A quantes competicions en aigües obertes has participat?
En tres competicions, fent podi en les tres:
-      - Neda el Mónq ue es va disputar a la Mar Vella de Barcelona  (2ª de la general)
-      - V Milla Marina de Cambrils (3era de la meva categoria)
-      - X Edició de Radikal Mar Brava (1era de la meva categoria)


3.- Com hem dit, a part de nedar una altra de les seves passions és el córrer. Quines són les curses que més destacaries?
Estic contenta de les Mitges Maratons: Barcelona (febrer- 2016), Madrid (abril – 2017) i la Behobia San Sebastian (novembre – 2017), en les que he participat . 
Ara, el proper repte que més il·lusió em faria assolir és participar el proper any en una aqüatló:  2 km nedant i 12 km corrent. Gairebé res!


4.-Què t’agrada més nedar o córrer?
Sens dubte nedar
5.-Alguna especialitat en concret?
Practico una mica de tot, però habitualment el Crowl.
6.-Per què t’agrada competir?
Per la satisfacció personal que em genera
7.-A la teva família hi ha més nedadors? O corredors?
Nedadors no, però corredors sí. El Joan, el meu marit; i el Raül, el meu germà, també són corredors.
8.-Què en penses del grup StargardtGo que s’ha creat a Agramunt?
S’ha construït com una colla d’amics al qui els hi agrada fer esport i tots aportem el nostre granet de sorra. Bici, nedar, córrer ..... totes les disciplines hi tenen cabuda
9.-I de l’experiència com a coach preparant atletes per la I Cursa Solidària StargardtGo que ens dius?
M’ha agradat molt. He aportat el que sé, les persones participants contentes i estic contenta de que haguem aconseguit que algunes d’elles continuïn corrent.
10.-Per practicar un esport amb la intensitat amb la que tu ho fas, cal tenir una mentalitat especial?
Cal aconseguir un bon conjunt cervell – cos. El que és important és pensar que “si un es proposa una cosa, ho pot aconseguir”.

Ha estat una estona molt agradable la que he passat amb l’Almudena i la seva filla. Les galetes amb xocolata que m’ha ofert han estat una delicadesa irresistible que encara han fet, si és possible, més entranyable l’estona de conversa.

Gràcies Almudena i molt d’èxit!


dissabte, 16 de juny de 2018

CONCURS DE FOTOGRAFIA

Hola a tots i a totes!!!
Demà és el dia de la I Cursa Solidària Stargardt Go!!!
Tres objectius:
1) Passar-ho bé!
2) Sensibilitzar sobre les malalties degeneratives de la retina que comporten baixa visió i ceguera
3) Recaptar fons per impulsar la creació d'un Centre de Referència en Retinosis amb presència a les Xarxes Europees ERN-Eye

Per rematar la festa hem organitzat un concurs fotografic que consisteix en el següent:

1) Fer fotos del dia de la cursa

2) Etiquetar-les amb el #FotoStargardtGo2018

3) Penjar-les a Facebook 

4) La que tingui més nombres de likes:


 GUANYARÀ EL SEGUENT LOT DE PRODUCTES DE TORRONS VICENS! 



Teniu temps de penjar-les fins el dia 24 de juny a les 22 h.

El dia 26 penjarem a la nostra pàgina de Facebook el guanyadorO sigui que esteu atents!!!


Vinga, us animeu?

divendres, 1 de juny de 2018

EL CROSSFIT COM A EINA DE NORMALITZACIÓ

Aquesta entrada és especial, doncs va adreçada a una persona EDICIÓ LIMITADA, com ell mateix s'autodefineix. I és que el Marc Gil, a part dels seus èxits esportius, està duent una tasca increïblement interessant amb el seu projecte de CROSSFIT INCLUSIU per a persones amb discapacitat. Un projecte que seria bo estendre cap a tots els clubs i abastant totes les disciplines esportives. 

Tots som únics i diferents, amb les nostre coses bones i les nostres mancances. Hi ha algú que s'atreveixi a dir que és capaç de tot o que és bo en tot? Segurament, no, veritat? 

Per tant, després de conèixer el Marc i el seu projecte comparteixo una reflexió amb tots vosaltres.

Prou de posar barreres i prou de que sigui la mateixa societat la que digui a ningú què pot fer i què no pot fer. Tots som capaços de fer alguna cosa i no es pot prejutjar a ningú per la seva condició, sigui la que sigui. Tothom es mereix tenir igualtat d'oportunitats i per això cal trencar amb una colla de barreres i de prejudicis.

Marc Gil responsable, juntament amb una colla de voluntaris del club esportiu CrossFit Les Corts de Barcelona, d'un Projecte de CROSSFIT INCLUSIU. Esperem que la seva iniciativa resulti inspiradora per a moltes persones i que hi hagin molts altres clubs que es sumin a la seva manera d'entendre el món.


A banda de la seva qualitat humana i la seva energia contagiosa, el Marc Gil té un currículum esportiu impressionant, i aquí només comento els premis que ha aconseguit amb CrossFit Adaptat:

- Wodapalooza, Miami 2017 (1er)
- Reebok UG Seres, Toronto 2017 (1er)
- Wodapalooza, Miami 2018 (2on)

Sense paraules!!!!

Doncs si voleu conèixer al Marc i tota la seva tasca, el podreu trobar a la I Cursa Solidària StargardtGo el dia 17 de juny. Recordeu per inscripcions: dorsal solidari aquí, caminada aquí i curses aquí.

Gràcies a tots i fins a la propera!!!


dimarts, 29 de maig de 2018

I MENTRE PREPAREM LA I CURSA SOLIDÀRIA STARGARDTGO ....

Molta feina per a fer aquests dies, però els entrenaments van a tota marxa.

Cada dimarts i cada dijous a les 20 h,al Parc de Riella d'Agramunt, el Manel i l'Almudena us faran suar de valent. Vinga, treieu-se la mandra de sobre que a l'equip StargardtGo hi volen gent!

I quan no entrenen, què fan? Doncs, llegiu, llegiu .......

El Ramir va anar a la V Caminada Popular de Martorelles, 13 km amb un desnivell positiu de 450 m.


Molts corredors de l'equip van anar  a la Cursa de la Cirera de Corbins, V Memorial Jaume Florensa.

I l'Almudena ha fet podi, 2ona classificada en Neda el Món a Barcelona. Felicitats!!!!



Com podeu veure: UN NO PARAR !!!!

Per cert, prengueu nota: INSCRIPCIONS A DORSAL SOLIDARI AQUI, INSCRIPCIONS PER LA CAMINADA AQUÍ I PELS CORREDORS AQUÍ.

Us esperem a la I CURSA SOLIDÀRIA STARGARDTGO el proper 17 de juny a Agramunt!!!!




divendres, 27 d’abril de 2018

I CURSA SOLIDÀRIA STARGARDTGO

Ultimant els detalls de la I CURSA SOLIDÀRIA STARGARDTGO.

Objectiu: gaudir d'el magnífic entorn urgellenc en plena primavera i donar visibilitat a les malalties de degeneratives de la visó. 
Molta il.lusió i gran expectació en tots nosaltres! Per l'Equip StargardtGo és tot un repte! 
Volem ser una cursa que esdevingui un referent per a la gent que els hi agradi caminar i còrrer entre mig de la natura.
Volem que sigui una cursa totalment solidària.
Volem que sigui un dia especial que tots puguem recordar: organitzadors i participants. 
L'Equip StargardtGo té clar que #laresignaciónoésunaopció i treballarem en aquest sentit.
Tota la informació de la Cursa la trobareu en les diferents pestanyes del blog. En els dispositius mòbils podeu clicar a la fletxa de la part superior a la dreta i us sortiran totes les pestanyes, d'entre elles podeu escollir l'apartat que us interessi.






Salut i a córrer amb StargardtGo!
Moltes gràcies a tots i a totes pel vostre suport!!!







dissabte, 24 de febrer de 2018

MOTORRONS 2018

Bones a tots i a totes!!!! 

Un cap de setmana magnífic. Esteu a punt?
Els Motorrons d'Agramunt ja estan escalfant els motors i preparant-se per gaudir d'un matí de diumenge com només ells saben fer!



L'any passat Motorrons d'Agramunt va col.laborar amb el repte #StargardtGo i, sabeu?....... Doncs aquest any hi tornen amb un esmorzar solidari.

Certament en la darrera edició vam poder comprovar com n'és de divertida, simpàtica i sorprenent la gent de les motos. Ah! i el millor: tremendament empàtica. Va ser una jornada per a recordar.


Aquí sota us poso un vídeo de Miquel Jové pels que no vàreu poder venir l'any passat. Aquest any no us ho podeu perdre.Impressionants les màquines, la decoració de les motos, els vestits dels moteros i tota la icongrafia que els acompanya. Realment, és tot un món!





Gràcies gent de Motorrons d'Agramunt!!!




dimarts, 6 de febrer de 2018

CARNAVAL I LO CAGARRO

S’atansa CARNAVAL2018!!!! I a Agramunt la gresca es dispara. Ja ho tenim a tocar. Disfresses a punt i enllestint les carrosses.
Dissabte al matí ja és una tradició el comprar una menja exquisida, inventada ja fa uns anys pels responsables del grup de teatre TEATREDETICS.

LO CAGARRO


Aquest any els beneficis de la venda del Cagarro aniran en benefici del Projecte PedRetina i del repte #StagardtGo1. Per l’estudi de les malalties degeneratives de la retina de caràcter hereditari que debuten en la infància.



De què els voleu? De merengue, de xocolata a la pedra, de mousse de xocolata ...... A escollir! Les millors postres per aquests dies. Per gaudir en família o amb els amics. Una manera divertida i una mica escatològica en un dia on tot s’hi val.


On els podeu comprar? Doncs a la plaça de l’Església i en el sector de la Fondandana el dissabte al matí. També trobareu els nostres petit venedors ambulants pels carrers del poble.


Us avisem: Aneu d’hora ben d’hora si no us voleu quedar sense! Ah1 i no ho oblideu: aquest any el Cagarró a més de bo esdevé solidari, molt solidari; i per tant, molt més bo.
Bon profit!

I clicant aquí 💩 trobareu unes quantes dites i refranys.

MOLT BON CARNESTOLTES A TOTS I TOTES!