dilluns, 18 de febrer de 2019

Parlem amb la ROSER LOSCOS

El proper 22 de febrer a les 22h hi haurà al Casal d'Agramunt el concert de Las Migas, fet que ens fa especial il.lusió ja que una de les integrants del grup és la Roser Loscos. 
La  família de la Roser resideix a Agramunt des de fa molts anys i els seus pares han estat sempre molt involucrats en el teixit associatiu del poble. 
Amb la Roser, que va començar de ben joveneta els seus estudis musicals a l'Escola de Música d'Agramunt, hem tingut aquesta conversa que volem compartir amb tots vosaltres.

Quan vas decidir dedicar-te al món de la música?

A casa meva la música sempre hi ha estat molt present. Jo sabia que formaria part de la meva vida d’alguna manera i vaig veure molt clar que volia dedicar-me a tocar el violí. No sabia com me’n sortiria ni per on tiraria, però tenia clar que volia provar aquest camí. I així va ser!
Vaig fer el Batxillerat Científic i també estudiava a l’Escola de Música d’Agramunt. A segon de Batxillerat vaig començar a anar cada dissabte a Barcelona al Conservatori del Liceu per acabar el Grau Mig. Al treure’m la Selectivitat i aprovar les proves per entrar al Conservatori Superior del Liceu vaig començar la carrera de violí clàssic.
A l'acabar-la, després de 4 anys, vaig adonar-me de la necessitat que tenia de poder  expressar amb tota llibertat el que sento amb la música, sense les pautes estipulades de la música clàssica, la partitura, les orquestres... on sempre et diuen com, quan i de quina manera has de tocar. D’aquesta manera vaig començar violí jazz a l’ESMUC amb les classes que em donava l’Oriol Saña i d’allí ja vaig anar-me’n a Paris, a l’escola de jazz del Didier Lockwood. Allí hi vaig passar dos anys genials. Al principi va ser dur perquè t'adones que has de redescobrir la música i reaprendre a conèixer de nou l'instrument. Després vaig gaudir-ho moltíssim. Vaig tenir l’oportunitat de tastar el blues, el funk, el flamenc, la musica hindú, la musica manouche, el jazz per suposat... i vaig formar part d’un grup de música celta rock amb qui vaig fer gires per França, Bèlgica i Alemanya.
Després d’aquests dos anys, amb la meva parella ens en vam anar a Toulouse per estar més a prop de casa i vam començar a buscar feina per la zona. Allí va ser quan Las Migas em van contactar.

Cóm és la formació d’un músic al nostre país? Amb quines dificultats t’has trobat? 

Crec que a casa nostra hi ha molt bon nivell de formació de músics clàssics i moderns. El violí modern fa poc que ha començat a funcionar però ja s’estan fent coses interessants. Jo, en aquell moment, no tenia opció de fer violí jazz en cap lloc del territori, així que vaig haver de marxar a Paris, refer una vida fora, sense la família ni els amics, i amb una llengua que no coneixia gens bé. 
Crec que al nostre país, els músics no estem massa ben valorats. I crec que és així per la manca de cultura musical que tenim com a societat i perquè formem part d’un estat on als musics ens tenen oblidats. És molt difícil viure de la música aquí, i és una pena i una lluita constant.

Las Migas, és un grup original amb música de fusió. La presència del teu violí hi dóna un toc especial. Cóm vas entrar a formar part de Las Migas?

Las Migas des d’un principi que tenen un violí a la formació. Jo sempre me les havia mirat amb admiració ja que tenen un estil de música molt potent i sobretot molt molt ben treballat. Em van trucar quan necessitaven una substitució en un concert. En aquell moment jo vivia a Toulouse i elles van pensar que no m’interessaria, però no ho vaig dubtar en cap moment. Llavors, l’antiga violinista del grup va decidir marxar i va ser llavors quan hi vaig entrar jo. 

Actualment sou un grup molt reconegut que us permet viatjar i conèixer la realitat d’altres països. A quins països us agrada més actuar i per què?

És fantàstic poder viatjar i aprendre d’altres cultures, altres maneres de viure la vida però també la música. A mi m’agrada anar a tot arreu, però per exemple Cuba, Jamaica o Nicaragua, són uns viatges que sempre recordaré. La seva música, la seva natura, el seu menjar...va ser fantàstic! I cada any fem una gira a Alemanya, que també ens agrada molt anar-hi ja que allí es respecta moltíssim la cultura, se’ns tracta genial i el públic és molt, molt agraït.


Què en penses de l’èxit aclaparador que de tant en tant apareix en el panorama musical amb figures com Rosalia? Es preparen aquest tipus d’eclosions musicals? És sort? És talent? És visió comercial? Una mica de tot?

Crec que sempre ha existit i sempre existiran aquests “booms” de la indústria musical. 
En la música sempre hi ha un punt de sort, de talent ben aprofitat i com molt bé dius, de visió comercial. El producte i les modes sempre van de la mà i, en aquest cas, Rosalía no només ha revolucionat el mercat sinó que ha creat tendència, i fins i tot una moda estètica. A mi Rosalía m’agrada. M’agrada el treball musical que hi ha darrera i el producte que ha creat amb El Guincho, el seu productor. Penso que et pot agradar més o menys el seu treball però la seva qualitat final resulta indubtable.
Hi ha molts altres artistes que viuen un èxit sobtat i que no tenen ni qualitat ni aporten gran cosa a la música.

Cóm t’imagines d’aquí a 20 anys?

Jajaja bona pregunta. No m’imagino, sincerament. Deixo que la vida vagi decidint el camí que em toca descobrir. Només espero poder continuar disfrutant de la música sigui en concerts o tocant a casa amb amics. 

Coneixes el repte solidari StargardtGo que ha nascut a Agramunt? Què en penses del compromís social dels artistes en aquest tipus de causes? 

I tant que el conec! Crec que és molt important el compromís que podem tenir els artistes en causes com aquestes. Tot i que no només els artistes, tots hem de poder aportar el nostre granet de sorra en les causes solidaries com es el cas del concert que farem al Casal Agramuntí. Tots els que serem allí haurem aportat el nostre granet de sorra. Ajudar en la mesura que es pugui, sempre és important. Així podem intentar fer de la nostra, una societat amb valors, conscient i solidaria. 

Parlar amb la Roser ha estat un luxe, com serà un luxe i un privilegi escoltar i veure actuar un grup del prestigi de Las Migas. Moltes gràcies Roser Loscos per fer-ho possible!


dilluns, 4 de febrer de 2019

LAS MIGAS EN CONCERT


El proper dia 22 de febrer 2019 (22:00) al Casal Agramuntí: Las Migas en Concert.

Las Migas és un quartet format per Bego Salazar (veu), Marta Robles (guitarra), Alicia Grillo (guitarra) i l’agramuntina Roser Loscos (violí). 

Destaquen no només per ser intèrprets, sinó també compositores i arranjadores dels seus propis temes, creant una sorprenent fusió de cultures quan estan juntes.
L’estil tan personal del quartet és difícil d’etiquetar. Alguns mitjans ho han denominat com a cançó mediterrània, música per a l’ànima, poesia cantada, sense altres límits que la seva pròpia inspiració. 


Després dels seus dos treballs discogràfics anteriors amb els que van omplir els millors teatres nacionals i internacionals, i van participar en els festivals de Worldmusic més importants. Las Migas s’embarquen en un nou projecte amb la discogràfica Concert Music Entertaiment. Aquest disc és fruit d’un treball íntim, intens, on s’han deixat la pell carregant d’emoció cada nota. En definitiva, és el resultat d’un treball ben fet.
Aquest nou àlbum, titulatVente Conmigo, compta amb la producció de Josemi Carmona i la col·laboració de Miguel Poveda en un dels temes que compon el disc, que ja està a la venda. 


Les entrades es poden adquirir en el següent link a partir del dia 4 de febrer. 
👇

El dia del concert de les 20:00 a les 22:00 en taquilla. Ah! I pels que no pugueu venir hi ha possibilitat de fila zero ;)

En benefici del projecte PedRetina i del repte #StargardtGo

Us hi esperem!

dijous, 6 de desembre de 2018

COSES QUE TOQUEN EL COR ....... l'Institut Maria de Bell-lloc

La notícia que avui vull compartir amb vosaltres és d’aquelles que crec que haurien d’obrir els noticiaris de tot el país. És una bona notícia. Una notícia que fa referència al poder de la gent. 
La gent tenim el poder de canviar les coses. Tenim el poder d’ajudar. El poder de construir un món més just i solidari. Només ens ho hem de creure i voler que passi malgrat tots aquells que ens diuen que no pot ser, que les coses no canvien, i que no hi ha res a fer.
El cas és que els alumnes de l’Institut Maria de Bell-lloc ens han donat una lliçó d’empatia, solidaritat i d’amor. 
Amor, estima ..... paraules que tan poc diem i tan importants que són..

Els nois i noies d’aquest institut tenen una companya amb la condició (em nego a parlar de malaltia) de Stargardt. Van realitzar una activitat recaptatòria pel viatge de fi de curs, els hi van sobrar uns diners que van decidir entre tots i totes de donar a una organització benèfica. Van escollir la nostra. Ens han fet una donació de 1.300 euros per avançar en la recerca de les malalties oculars rares (camp força oblidat en el nostre país) i a impulsar la creació d’un centre de referència amb presència a les xarxes europees.
El cas és que no tinc paraules per aquests nois i noies. Els hi fet arribar una carta que us adjunto en la que expresso la meva admiració en la seva determinació per ajudar i solidaritzar-se amb la seva companya.
Certament: tot es pot fer, tot és possible. Els alumnes d’aquest institut, així com moltes de les altres col·laboracions i ajudes que estem rebent d’arreu ens ho demostren. 

Des del cor, infinites gràcies.


          Agramunt, 5 de desembre de 2018

Estimats pares i mares i alumnes de l’Institut Maria de Bell-lloc,

em coneixen per la Margaret. Sóc mare de tres nois, el més gran amb la malaltia de Stargardt. També soc pediatra. 

No és cap secret que quan a qualsevol persona li diagnostiquen una malaltia greu, que comporta discapacitat, front la que no hi ha cap tractament i de la que ni els mateixos  experts en saben gran cosa, les emocions es desborden i la sensació de desempara i de soledat pot ser absoluta. Quan això afecta a un fill, la situació es complica i les famílies sovint es veuen abocades a una situació d’angoixa, tristesa i devastació important. 

Fets, com el que ha passat en la vostra escola, fan que no només ens sentim acompanyats, compresos i estimats per tots vosaltres, sinó que puguem creure en la possibilitat de canviar les coses i de poder construir un món millor entre tots.

Que els vostres fills i filles hagin mostrat el seu recolzament a una companya de classe diu molt, no només d’ells i elles, sinó també de vosaltres, els pares i les mares. Els fills no deixen de ser un mirall dels valors que s’han inculcat des de casa. Està clar que ho heu fet molt bé. Felicitats!

Fa uns anys vaig engegar un projecte que he anomenat PedRetina. Amb aquesta iniciativa el que cerco és la creació d’un centre de referència per a nens i nenes amb malalties oculars rares on puguin tenir una adequada atenció integral i pluridisciplinar. Això m’ha portat a elevar una proposició resolutiva al Parlament de Catalunya que es va aprovar per majoria absoluta al 2016. Col·laboro amb l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona (plataforma RareCommons), amb el seu servei d’Oftalmologia i també amb el departament de genètica de la UB. Sóc membre i assessora científica de l’Asociación EsRetina i membre també de Visión España. 

Per empènyer aquest projecte vaig crear fa dos anys un repte solidari que he anomenat StargardtGo. L’any passat vam fer la primera part del repte i aquest any estem a punt de tancar la segona. El que recollim va destinat als diferents centres de recerca i sobre tot a empènyer en la creació d’un centre de referència a Catalunya que tingui presència en les xarxes europees de referència.

Vosaltres ens heu ajudat a fer un pas més en aquest sentit.

No voldria despedir-me de vosaltres sense dedicar-vos uns versos que en una ocasió vaig escriure per a una de les millors amigues que tinc. Són pels vostres fills i filles. Són per vosaltres. I us ho remeto des del cor. La vostra generositat, la vostra empatia i la vostra estima fa que totes les famílies que vivim aquestes situacions ens sentim més forts per a continuar lluitant.

Moltes, moltes gràcies. I si mai jo puc fer res per vosaltres només cal que m’ho digueu.

Cels i estels,
camps de blat
roselles obertes.

La mateixa lluna,
la mateixa llum,
un munt és U.

Gràcies per ser-hi.
Gràcies per ser com sou.
No canvieu.
Us estimo.



Una forta abraçada!

Margaret Creus





dilluns, 19 de novembre de 2018

AQUEST MES PARLEM AMB .... DAVID FERNÁNDEZ


David Fernández Pedrós (15/11/78) és un gran amant de l’esport. Ha practicat una gran varietat d’esports diferents, tot i que actualment practica bicicleta de carretera i corre des de fa 2 anys en un equip de Utebo (Zaragoza) que s’anomena Club Ciclista Uteba Skoda Zaratecno; equip que aquest any ha quedat campió Màster d’Aragó.










1.- David, posa’ns en antecedents!
Vaig començar a fer bicicleta al voltant dels 30 anys, tot i que sempre ha estat amant dels esports.
Em vaig formar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i he participat en les seleccions de futbol de l’Urgell i de Lleida.
També he fet escalada en roca que vaig haver d’abandonar per una lesió a l’espatlla.
Em sento també molt feliç d’haver participat al campionat de Catalunya de velocitat en moto sèrie 600 cc.
I, finalment, un altre esport que practico sempre que puc és el tennis, que miro de combinar amb la pràctica de la bici que ara mateix és le meva principal activitat esportiva.
2.- Per què bicicleta?
He escollit la bicicleta perquè m’agrada la dificultat que planteja la pràctica d’aquest esport. Em permet assolir reptes personals que de vegades pressuposo inassolibles. La satisfacció que em genera aconseguir una determinada fita és el que m’empeny a continuar treballant per a millorar en aquesta activitat.
3.- I no et fa por practicar bicicleta de carretera pel tema dels accidents amb altres vehicles?
Doncs una mica sí. De riscos n’hi ha cada dia que sortim, tot i que sembla que ara els conductors estan una mica més mentalitzats a respectar la distància mínima de seguretat amb els ciclistes, que és d’un metre i mig.
4.- Creus que alguna vegada són els mateixos ciclistes els que no respecten la circulació en carretera (per exemple quan van en grup envaint tot el carril de la calçada)?
Els ciclistes poden anar en paral·lel de dos circulant en la banda dreta del carril; el problema és que moltes vegades aquesta banda del carril està bruta o impracticable i això pot suposar que en algun moment envaïm la carretera, fet que implica un risc important de seguretat.  
Hem d’aprendre a conviure ciclistes i conductors, i tots hem de respectar els indicadors de seguretat marcats. Conductors i ciclistes hem anat avançant en aquest sentit, però és evident que encara hi ha coses que es poden millorar. 
5.- Cóm vas fer cap al Club Ciclista Uteba Skoda Zaratecno?
Vaig estar dos anys en un equip de Lleida (Pardinyes), on el cert és que hi estava molt bé, però em va sorgir l’oportunitat de canviar a un altre equip i provar una experiència diferent.
Ara mateix això m’implica entrenar diàriament  (14 hores setmanals aproximadament), practicar gimnàstica  i entrenaments d’equip cada mes; tot això sota la supervisió d’un entrenador personal.
















6.- Què valores més de la pràctica d’esport ?
De l’esport en equip  valoro molt la solidaritat entre els companys  i el vincle que es crea entre tots nosaltres; ens convertim en una petita família.
Cal tenir en compte que quan formem part d’un equip, tots  anem a una per aconseguir que un determinat membre de l’equip sigui el guanyador. I això és quelcom que tots respectem. Cada un de nosaltres té una funció dins de l’equip, i tenim clar que hem de treballar en benefici del grup i no pensar en el benefici individual.
HEM DE TREBALLAR EN BENEFICI DEL GRUP I NO PENSAR EN EL BENEFICI INDIVIDUAL
D’altra banda, també em sembla important destacar el sacrifici i l’esforç que implica la pràctica de l’esport només pel plaer d’assolir uns determinats objectius personals.
7.- A quins objectius et refereixes?
Doncs en general als grans beneficis personals que pot generar la pràctica de qualsevol esport.
L’esport et permet créixer com a persona ja que s’aprèn a gestionar millor determinades emocions negatives, com seria per exemple la frustració; és a dir, un fracàs pot ser assumit de forma constructiva i obtenir-ne un aprenentatge que després pots aplicar en diferents circumstàncies de la vida. A més, comparteixes les alegries amb altres persones que lluiten pels mateixos objectius i entens que el resultat de l’esport no pot ser un aliment per l’ego. La recompensa sempre és millor quan el premi és compartit amb altres persones.
L'ESPORT PERMET A PRENDRE A GESTIONAR DETERMINADES EMOCIONS NEGATIVES, COM LA FRUSTRACIÓ
Podríem dir que, al final, un pot entendre que tot és relatiu, que no hi ha blanc o negre, i que no hi ha èxit sense fracàs. El veritablement important és gaudir del que un fa sense tenir una dependència emocional del resultat final, malgrat tot l’esforç que un hi posi.
L’objectiu bàsic és que la pràctica d’un esport ben entès implica sempre un creixement personal en el sentit més ample del terme.
8.- De totes les coses en les que has participat, de quina et sents especialment orgullós?
Sobre tot la competició en motos; vaig gaudir molt de l’experiència i va suposar un gran repte personal.  Vaig haver d’enfrontar-me a molts “no podràs”, i finalment: ho vaig fer!
9.- Has sentit parlar del repte StargardtGo? Què en penses d’aquestes iniciatives?
Sí, el conec. Fa temps que segueixo aquesta iniciativa.
Crec que és admirable que hi hagi gent que en el seu temps lliure s’impliqui desinteressadament en aquestes qüestions que suposen un benefici col·lectiu. Em semblen projectes d’una gran generositat als que cal que tots, en la mesura que ens sigui possible, recolzem.

Parlar una estona amb el David m’ha resultat molt gratificant. M’he plantejat qüestions en les que no hi havia pensat mai. M’he adonat de la gran qualitat humana de les persones que, com el David, entenen l’esport com una activitat no només lúdica sinó de compromís amb els altres. Estic d’acord: viure l’esport comporta aprendre a gestionar millor les emocions i això ens permet créixer com a persones.
Moltes gràcies David per concedir-nos aquesta entrevista!

dissabte, 20 d’octubre de 2018

ENTREVISTA AMB ...... ALMUDENA MARCOS

Avui entrevistem a Almudena Marcos (21/09/1974) una atleta d’Agramunt de l'equip StargardtGo.
A més de ser una coach fantàstica per a esportistes que comencen i una corredora de primer ordre, l’Almudena és també una gran nedadora. 


Aquests dies tot l’equip StargardtGo ens sentim molt feliços de que hagi assolit el seu darrer repte amb molt d’èxit:  ha estat campiona en la seva categoria de la X Edició Radikal Mar Brava que es va disputar a Calella de Palafrugell el passat 13 d’octubre. La distància d’aquesta cursa va ser de 3.500 metres a mar obert amb sortida de les Illes Formigues i tornada a la platja.


L’Almudena ens rep a casa seva, en un espai deliciós acompanyada de la seva filla.

1.-Almudena, des de quan practiques la natació?
De petita, cap als 5 -  6 anys, amb el Club Natació Agramunt tenint d’entrenador el Ricard Burballa. Gràcies a aquesta entitat vaig rebre una beca per anar al Centre de Natació de Lleida on hi vaig estar durant dos anys entrenant sis hores diàries. Això em va  permetre aprendre la disciplina a fons.
Posteriorment vaig deixar la natació i als 40 anys vaig tornar a entrenar. Actualment faig dos entrenaments per  setmana a la piscina coberta de Cervera i continuo aprenent de forma autodidacta.
Fa un any vaig decidir llençar-me al mar i començar a participar en travesses en aigües obertes.
2.-A quantes competicions en aigües obertes has participat?
En tres competicions, fent podi en les tres:
-      - Neda el Mónq ue es va disputar a la Mar Vella de Barcelona  (2ª de la general)
-      - V Milla Marina de Cambrils (3era de la meva categoria)
-      - X Edició de Radikal Mar Brava (1era de la meva categoria)


3.- Com hem dit, a part de nedar una altra de les seves passions és el córrer. Quines són les curses que més destacaries?
Estic contenta de les Mitges Maratons: Barcelona (febrer- 2016), Madrid (abril – 2017) i la Behobia San Sebastian (novembre – 2017), en les que he participat . 
Ara, el proper repte que més il·lusió em faria assolir és participar el proper any en una aqüatló:  2 km nedant i 12 km corrent. Gairebé res!


4.-Què t’agrada més nedar o córrer?
Sens dubte nedar
5.-Alguna especialitat en concret?
Practico una mica de tot, però habitualment el Crowl.
6.-Per què t’agrada competir?
Per la satisfacció personal que em genera
7.-A la teva família hi ha més nedadors? O corredors?
Nedadors no, però corredors sí. El Joan, el meu marit; i el Raül, el meu germà, també són corredors.
8.-Què en penses del grup StargardtGo que s’ha creat a Agramunt?
S’ha construït com una colla d’amics al qui els hi agrada fer esport i tots aportem el nostre granet de sorra. Bici, nedar, córrer ..... totes les disciplines hi tenen cabuda
9.-I de l’experiència com a coach preparant atletes per la I Cursa Solidària StargardtGo que ens dius?
M’ha agradat molt. He aportat el que sé, les persones participants contentes i estic contenta de que haguem aconseguit que algunes d’elles continuïn corrent.
10.-Per practicar un esport amb la intensitat amb la que tu ho fas, cal tenir una mentalitat especial?
Cal aconseguir un bon conjunt cervell – cos. El que és important és pensar que “si un es proposa una cosa, ho pot aconseguir”.

Ha estat una estona molt agradable la que he passat amb l’Almudena i la seva filla. Les galetes amb xocolata que m’ha ofert han estat una delicadesa irresistible que encara han fet, si és possible, més entranyable l’estona de conversa.

Gràcies Almudena i molt d’èxit!


dissabte, 16 de juny de 2018

CONCURS DE FOTOGRAFIA

Hola a tots i a totes!!!
Demà és el dia de la I Cursa Solidària Stargardt Go!!!
Tres objectius:
1) Passar-ho bé!
2) Sensibilitzar sobre les malalties degeneratives de la retina que comporten baixa visió i ceguera
3) Recaptar fons per impulsar la creació d'un Centre de Referència en Retinosis amb presència a les Xarxes Europees ERN-Eye

Per rematar la festa hem organitzat un concurs fotografic que consisteix en el següent:

1) Fer fotos del dia de la cursa

2) Etiquetar-les amb el #FotoStargardtGo2018

3) Penjar-les a Facebook 

4) La que tingui més nombres de likes:


 GUANYARÀ EL SEGUENT LOT DE PRODUCTES DE TORRONS VICENS! 



Teniu temps de penjar-les fins el dia 24 de juny a les 22 h.

El dia 26 penjarem a la nostra pàgina de Facebook el guanyadorO sigui que esteu atents!!!


Vinga, us animeu?