AQUEST MES PARLEM AMB .... DAVID FERNÁNDEZ

David Fernández Pedrós (15/11/78) és un gran amant de l’esport. Ha practicat una gran varietat d’esports diferents, tot i que actualment practica bicicleta de carretera i corre des de fa 2 anys en un equip de Utebo (Zaragoza) que s’anomena Club Ciclista Uteba Skoda Zaratecno; equip que aquest any ha quedat campió Màster d’Aragó.

1.- David, posa’ns en antecedents!

Vaig començar a fer bicicleta al voltant dels 30 anys, tot i que sempre ha estat amant dels esports.

Em vaig formar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i he participat en les seleccions de futbol de l’Urgell i de Lleida.

També he fet escalada en roca que vaig haver d’abandonar per una lesió a l’espatlla.

Em sento també molt feliç d’haver participat al campionat de Catalunya de velocitat en moto sèrie 600 cc.

I, finalment, un altre esport que practico sempre que puc és el tennis, que miro de combinar amb la pràctica de la bici que ara mateix és le meva principal activitat esportiva.

2.- Per què bicicleta?

He escollit la bicicleta perquè m’agrada la dificultat que planteja la pràctica d’aquest esport. Em permet assolir reptes personals que de vegades pressuposo inassolibles. La satisfacció que em genera aconseguir una determinada fita és el que m’empeny a continuar treballant per a millorar en aquesta activitat.

3.- I no et fa por practicar bicicleta de carretera pel tema dels accidents amb altres vehicles?

Doncs una mica sí. De riscos n’hi ha cada dia que sortim, tot i que sembla que ara els conductors estan una mica més mentalitzats a respectar la distància mínima de seguretat amb els ciclistes, que és d’un metre i mig.

4.- Creus que alguna vegada són els mateixos ciclistes els que no respecten la circulació en carretera (per exemple quan van en grup envaint tot el carril de la calçada)?

Els ciclistes poden anar en paral·lel de dos circulant en la banda dreta del carril; el problema és que moltes vegades aquesta banda del carril està bruta o impracticable i això pot suposar que en algun moment envaïm la carretera, fet que implica un risc important de seguretat.  

Hem d’aprendre a conviure ciclistes i conductors, i tots hem de respectar els indicadors de seguretat marcats. Conductors i ciclistes hem anat avançant en aquest sentit, però és evident que encara hi ha coses que es poden millorar. 

5.- Cóm vas fer cap al Club Ciclista Uteba Skoda Zaratecno?

Vaig estar dos anys en un equip de Lleida (Pardinyes), on el cert és que hi estava molt bé, però em va sorgir l’oportunitat de canviar a un altre equip i provar una experiència diferent.

Ara mateix això m’implica entrenar diàriament  (14 hores setmanals aproximadament), practicar gimnàstica  i entrenaments d’equip cada mes; tot això sota la supervisió d’un entrenador personal.

6.- Què valores més de la pràctica d’esport ?

De l’esport en equip  valoro molt la solidaritat entre els companys  i el vincle que es crea entre tots nosaltres; ens convertim en una petita família.

Cal tenir en compte que quan formem part d’un equip, tots  anem a una per aconseguir que un determinat membre de l’equip sigui el guanyador. I això és quelcom que tots respectem. Cada un de nosaltres té una funció dins de l’equip, i tenim clar que hem de treballar en benefici del grup i no pensar en el benefici individual.

HEM DE TREBALLAR EN BENEFICI DEL GRUP I NO PENSAR EN EL BENEFICI INDIVIDUAL

D’altra banda, també em sembla important destacar el sacrifici i l’esforç que implica la pràctica de l’esport només pel plaer d’assolir uns determinats objectius personals.

7.- A quins objectius et refereixes?

Doncs en general als grans beneficis personals que pot generar la pràctica de qualsevol esport.

L’esport et permet créixer com a persona ja que s’aprèn a gestionar millor determinades emocions negatives, com seria per exemple la frustració; és a dir, un fracàs pot ser assumit de forma constructiva i obtenir-ne un aprenentatge que després pots aplicar en diferents circumstàncies de la vida. A més, comparteixes les alegries amb altres persones que lluiten pels mateixos objectius i entens que el resultat de l’esport no pot ser un aliment per l’ego. La recompensa sempre és millor quan el premi és compartit amb altres persones.

L'ESPORT PERMET A PRENDRE A GESTIONAR DETERMINADES EMOCIONS NEGATIVES, COM LA FRUSTRACIÓ

Podríem dir que, al final, un pot entendre que tot és relatiu, que no hi ha blanc o negre, i que no hi ha èxit sense fracàs. El veritablement important és gaudir del que un fa sense tenir una dependència emocional del resultat final, malgrat tot l’esforç que un hi posi.

L’objectiu bàsic és que la pràctica d’un esport ben entès implica sempre un creixement personal en el sentit més ample del terme.

8.- De totes les coses en les que has participat, de quina et sents especialment orgullós?

Sobre tot la competició en motos; vaig gaudir molt de l’experiència i va suposar un gran repte personal.  Vaig haver d’enfrontar-me a molts “no podràs”, i finalment: ho vaig fer!

9.- Has sentit parlar del repte StargardtGo? Què en penses d’aquestes iniciatives?

Sí, el conec. Fa temps que segueixo aquesta iniciativa.

Crec que és admirable que hi hagi gent que en el seu temps lliure s’impliqui desinteressadament en aquestes qüestions que suposen un benefici col·lectiu. Em semblen projectes d’una gran generositat als que cal que tots, en la mesura que ens sigui possible, recolzem.

Parlar una estona amb el David m’ha resultat molt gratificant. M’he plantejat qüestions en les que no hi havia pensat mai. M’he adonat de la gran qualitat humana de les persones que, com el David, entenen l’esport com una activitat no només lúdica sinó de compromís amb els altres. Estic d’acord: viure l’esport comporta aprendre a gestionar millor les emocions i això ens permet créixer com a persones.

Moltes gràcies David per concedir-nos aquesta entrevista!