Parlem amb la ROSER LOSCOS

El proper 22 de febrer a les 22h hi haurà al Casal d'Agramunt el concert de Las Migas, fet que ens fa especial il.lusió ja que una de les integrants del grup és la Roser Loscos. 

La  família de la Roser resideix a Agramunt des de fa molts anys i els seus pares han estat sempre molt involucrats en el teixit associatiu del poble. 

Amb la Roser, que va començar de ben joveneta els seus estudis musicals a l'Escola de Música d'Agramunt, hem tingut aquesta conversa que volem compartir amb tots vosaltres.

Quan vas decidir dedicar-te al món de la música?

A casa meva la música sempre hi ha estat molt present. Jo sabia que formaria part de la meva vida d’alguna manera i vaig veure molt clar que volia dedicar-me a tocar el violí. No sabia com me’n sortiria ni per on tiraria, però tenia clar que volia provar aquest camí. I així va ser!

Vaig fer el Batxillerat Científic i també estudiava a l’Escola de Música d’Agramunt. A segon de Batxillerat vaig començar a anar cada dissabte a Barcelona al Conservatori del Liceu per acabar el Grau Mig. Al treure’m la Selectivitat i aprovar les proves per entrar al Conservatori Superior del Liceu vaig començar la carrera de violí clàssic.

A l'acabar-la, després de 4 anys, vaig adonar-me de la necessitat que tenia de poder  expressar amb tota llibertat el que sento amb la música, sense les pautes estipulades de la música clàssica, la partitura, les orquestres... on sempre et diuen com, quan i de quina manera has de tocar. D’aquesta manera vaig començar violí jazz a l’ESMUC amb les classes que em donava l’Oriol Saña i d’allí ja vaig anar-me’n a Paris, a l’escola de jazz del Didier Lockwood. Allí hi vaig passar dos anys genials. Al principi va ser dur perquè t'adones que has de redescobrir la música i reaprendre a conèixer de nou l'instrument. Després vaig gaudir-ho moltíssim. Vaig tenir l’oportunitat de tastar el blues, el funk, el flamenc, la musica hindú, la musica manouche, el jazz per suposat... i vaig formar part d’un grup de música celta rock amb qui vaig fer gires per França, Bèlgica i Alemanya.

Després d’aquests dos anys, amb la meva parella ens en vam anar a Toulouse per estar més a prop de casa i vam començar a buscar feina per la zona. Allí va ser quan Las Migas em van contactar.

Cóm és la formació d’un músic al nostre país? Amb quines dificultats t’has trobat? 

Crec que a casa nostra hi ha molt bon nivell de formació de músics clàssics i moderns. El violí modern fa poc que ha començat a funcionar però ja s’estan fent coses interessants. Jo, en aquell moment, no tenia opció de fer violí jazz en cap lloc del territori, així que vaig haver de marxar a Paris, refer una vida fora, sense la família ni els amics, i amb una llengua que no coneixia gens bé. 

Crec que al nostre país, els músics no estem massa ben valorats. I crec que és així per la manca de cultura musical que tenim com a societat i perquè formem part d’un estat on als musics ens tenen oblidats. És molt difícil viure de la música aquí, i és una pena i una lluita constant.

Las Migas, és un grup original amb música de fusió. La presència del teu violí hi dóna un toc especial. Cóm vas entrar a formar part de Las Migas?

Las Migas des d’un principi que tenen un violí a la formació. Jo sempre me les havia mirat amb admiració ja que tenen un estil de música molt potent i sobretot molt molt ben treballat. Em van trucar quan necessitaven una substitució en un concert. En aquell moment jo vivia a Toulouse i elles van pensar que no m’interessaria, però no ho vaig dubtar en cap moment. Llavors, l’antiga violinista del grup va decidir marxar i va ser llavors quan hi vaig entrar jo. 

Actualment sou un grup molt reconegut que us permet viatjar i conèixer la realitat d’altres països. A quins països us agrada més actuar i per què?

És fantàstic poder viatjar i aprendre d’altres cultures, altres maneres de viure la vida però també la música. A mi m’agrada anar a tot arreu, però per exemple Cuba, Jamaica o Nicaragua, són uns viatges que sempre recordaré. La seva música, la seva natura, el seu menjar...va ser fantàstic! I cada any fem una gira a Alemanya, que també ens agrada molt anar-hi ja que allí es respecta moltíssim la cultura, se’ns tracta genial i el públic és molt, molt agraït.

Què en penses de l’èxit aclaparador que de tant en tant apareix en el panorama musical amb figures com Rosalia? Es preparen aquest tipus d’eclosions musicals? És sort? És talent? És visió comercial? Una mica de tot?

Crec que sempre ha existit i sempre existiran aquests “booms” de la indústria musical. 

En la música sempre hi ha un punt de sort, de talent ben aprofitat i com molt bé dius, de visió comercial. El producte i les modes sempre van de la mà i, en aquest cas, Rosalía no només ha revolucionat el mercat sinó que ha creat tendència, i fins i tot una moda estètica. A mi Rosalía m’agrada. M’agrada el treball musical que hi ha darrera i el producte que ha creat amb El Guincho, el seu productor. Penso que et pot agradar més o menys el seu treball però la seva qualitat final resulta indubtable.
Hi ha molts altres artistes que viuen un èxit sobtat i que no tenen ni qualitat ni aporten gran cosa a la música.

Cóm t’imagines d’aquí a 20 anys?

Jajaja bona pregunta. No m’imagino, sincerament. Deixo que la vida vagi decidint el camí que em toca descobrir. Només espero poder continuar disfrutant de la música sigui en concerts o tocant a casa amb amics. 

Coneixes el repte solidari StargardtGo que ha nascut a Agramunt? Què en penses del compromís social dels artistes en aquest tipus de causes? 

I tant que el conec! Crec que és molt important el compromís que podem tenir els artistes en causes com aquestes. Tot i que no només els artistes, tots hem de poder aportar el nostre granet de sorra en les causes solidaries com es el cas del concert que farem al Casal Agramuntí. Tots els que serem allí haurem aportat el nostre granet de sorra. Ajudar en la mesura que es pugui, sempre és important. Així podem intentar fer de la nostra, una societat amb valors, conscient i solidaria. 

Parlar amb la Roser ha estat un luxe, com serà un luxe i un privilegi escoltar i veure actuar un grup del prestigi de Las Migas. Moltes gràcies Roser Loscos per fer-ho possible!