STARGARDTGO A LA MARATÓ DE BCN 2019

El passat dia 10 de març va tenir lloc la 41 Edició de la Marató de Barcelona.

L'Ivan, el Manel, l'Anna, la Judith i el Ramon Bovet corredors de l'equip #StargardtGo hi van participar. Alguns per primera vegada però altres enganxats al cuquet i a l'emoció del que suposa participar en aquest gran esdeveniment esportiu.

Tots ells van acabar el recorregut i la seva satisfacció, i també la de la resta dels seus companys, ha estat molt gran.

Els hi hem volgut fer un petit reconeixement amb aquesta entrevista.

Comencem per l'Ivan Suárez

1) Des de quan corres?

Corro de manera regular aproximadament des de l’any 2009. La meva 1a cursa va ser el 04/09/2010, la cursa popular de la Festa Major d’Agramunt que llavors eren 3 km pel centre de la vila. 

2) Perquè ho fas?

Anteriorment feia molta bicicleta de muntanya, però en canviar de feina no disposava d’hores suficients entre setmana per poder entrenar en condicions, així que em vaig aficionar a córrer, que requereix menys temps i es pot fer en qualsevol moment del dia, i també en hores de poca llum. Però sobretot corro per desconnectar de la rutina i també una mica per mantenir la forma física.

3) Perquè has participat a la Marató?

Quan t’aficiones a córrer regularment, un dels principals objectius del corredor popular és almenys un cop a la vida acabar una marató, la prova més mítica de l’atletisme.

4) Ha estat el 1er cop?

Ha estat la meva 4a marató: 3 d’asfalt (Barcelona 2015, Màlaga 2018 i Barcelona 2019) i 1 de muntanya (Ultra Trail Barcelona, Begues -El Garraf- 2015).

5) Hi tornaràs?

Mentre l’estàs corrent, penses que no hi tornaràs… però quan l’has acabat i t’has recuperat, ja estàs buscant data per fer-ne una altra! Tot i que no sóc especialment maratonià, sempre és maco (i dur) fer-ne alguna de tant en tant. El més important és preparar-la amb temps i adequadament, per patir el menys possible quan la corris.

6) Què en penses de córrer sota el nom d’ un projecte solidari?

Gràcies al “boom” actual del running, és un bon mitjà per fer difusió de qualsevol projecte solidari. Penso que és una gran idea, i quan va sorgir aquesta possibilitat em va agradar molt i ho vam tirar endavant de seguida!

7) Et sents feliç de poder fer del teu hobby un acte de solidaritat cap a altres persones?

Evidentment! Practicar un esport i hobby que m’encanta, i a sobre poder posar el meu granet de sorra per ajudar a persones que realment ho necessiten, per mi és un motiu de felicitat i satisfacció enorme ... no ens costa res i gaudim amb el que fem! 

El Manel  i l'Anna, són també corredors de llarga trajectòria. A veure què ens responen!

Comencem pel Manel Llorens:

1) Des de quan corres?

Des de molt jovenet. Recordo que anava als crossos escolars i a curses. Poc o molt sempre han format part de la meva vida.

2) Perquè ho fas?

M'ecanta fer-ho, per a mí és una forma de desconnexió.

3) Perquè has participat a la Marató?

La marató és sempre una de les proves que sempre tinc present a la meva ment. La considero la prova reina dels runners.

4) Ha estat el 1er cop?

No, aquesta ha estat la setena,

5) Hi tornaràs?

Sí, sense dubte!

6) Què en penses de córrer sota el nom d’ un projecte solidari?

És el valor de córrer per una bona causa i aportar el meu gra de sorra.

7) Et sents feliç de poder fer del teu hobby un acte de solidaritat cap a altres persones?

Sí! Feliç i encantadíssim de poder ajudar a la causa.

I ara, la seva companya, l'Anna Viladrich:

1) Des de quan corres?

Vaig començar a còrrer farà ara uns quatre anys aproximadament.

2) Perquè ho fas?

Perquè m'ho passo bé i em dóna molta vitalitat i energia.

3) Perquè has participat a la Marató?

Sempre havia pensat que en volia fer una, el que mai hagués pensat és que ho hagués pogut aconseguir!

4) Ha estat el 1er cop?

No! Aquest any ha estat ja la segona!

5) Hi tornaràs?

Sí, hi tornaré! Enganxa!

6) Què en penses de córrer sota el nom d’ un projecte solidari?

Em sento molt orgullosa de portar el nom de Stargardt a la samarreta quan participo en curses i penso que d'aquesta manera aconseguim que la gent conegui aquestes malalties i es solidaritzin.

7) Et sents feliç de poder fer del teu hobby un acte de solidaritat cap a altres persones?

Sí. Estic molt contenta de poder ajudar amb la meva persona a altres persones. És quelcom especial que m'ompla profundament.

I, finalment, parlem amb la Judith Serra, que aquest any s'estrena en la seva primera marató!!!!

1.- Des de quan corres?

Ara, aquest mes de març, fa tres anys. 

2.- Per què ho fas?

Vaig començar quan va néixer el Guim, el meu fill petit. El Pol, el gran, només tenia vint mesos i tenia la necessitat de fer alguna cosa. Vaig decidir sortir a córrer.

3.- Per què has participat a la Marató? 

La marató és com el gran repte, és aquella cursa que saps que existeix però dones per suposat que no podràs fer mai. Un dia, però, no sé ben bé per què, vaig pensar “i per què no?”. Amb el suport dels companys d'Stargardt de seguida vaig tenir clar que ho havia de provar. El Josep Maria Balasch m'ha entrenat i l'Íngrid, la Sílvia i l'Anna m'han acompanyat en tot el procés d'entrenament, sobretot, en les tirades llargues. 4.- Ha estat el primer cop?

Sí.

5.- Hi tornaràs?

I tant! Perquè no només ha estat l'experiència de la cursa a Barcelona, totes les emocions que vaig sentir i els aprenentatges que vaig fer sobre mi al llarg dels 42 quilòmetres; sinó que he gaudit moltíssim de tot l'entrenament. De fet, no fa ni quinze dies i ja trobo a faltar una tirada més llarga.

6.- Què en penses de córrer sota el nom d'un projecte solidari?

A mi em fa feliç, em fa sentir bé. Les primeres vegades que anàvem a una cursa, la gent al·lucinava amb el nostre nom d'equip i ens preguntaven què volia dir, què era això... Ara, ja som “els stargardts” i tothom sap què representem. És meravellós!

Però és que,a part, per a mi és molt més que tot això, perquè per a mi ha representat un canvi total. Vaig passar de no córrer gens a voler fer la Cursa del Torró. Però quan va aparèixer el repte Stargardt una cosa va portar a l'altra i les curses de 10 a les mitges maratons i aquestes a la marató. 

La seva experiència ha estat molt gratificant malgrat la dificultat de la cursa. Tots se n'han sortit. Tots volen repetir. Moltes felicitats cracks!!!